Mar Palacín i Marta Novell
Dissabte 30 d’abril vam poder gaudir d’una experiència única anant a veure l’estrena de la pel·lícula Alcarràs al Centre cultural de Mollerussa. Gràcies a les acreditacions que Junior Report ens va gestionar amb el suport de Circuit Urgellenc, vàrem poder viure de primera mà l’acte. Vam poder interactuar amb alguns dels actors i actrius protagonistes. Alguns d’ells van assistir a l’estrena acompanyats dels seus familiars, a qui agraeixen tot el suport que han rebut en el procés de creació del film.
Alcarràs és una pel·lícula molt diferent de les que estem acostumats a veure la majoria d’adolescents, ja que és una pel·lícula d’autor. És a dir, el director realitza el seu propi guió sense sentir-se pressionat pels tòpics més habituals que impregnen el cinema més comercial. Aquesta manera de fer permet que els directors de cinema actuïn amb una major llibertat a l’hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en la pel·lícula, fent així un film més personal.
En aquest cas, Carla Simón ha aconseguit aprofundir a la perfecció en la vida al camp inspirant-se en la cultura rural lleidatana. Però aquesta pel·lícula no tan sols s’ha quedat a les Terres de Ponent sinó que s’ha internacionalitzat gràcies al fet que revé el màxim guardó al festival de cinema Berlinale, un dels més importants d’Europa i del món. Alcarràs fou reconeguda amb l’Os d’Or en aquest certamen internacional i el premi ha facilitat que la pel·lícula arribi al cor de tot Europa.
En aquest acte, al qual vam poder assistir, gaudirem d’un esdeveniment que constà de la projecció de la pel·lícula Alcarràs seguidament d’una petita roda premsa en la qual vam poder parlar amb els tres germans de la família Solé a la ficció.
La Xènia Roset, una actriu torregrossina que interpreta la germana mitjana de la família, la Mariona, va compartir amb nosaltres les següents paraules: “El que més recordo són els moments en què gravàvem tota la família junta, ja que ens ho passàvem molt bé.” A continuació va afegir “Un altre record no tan agradable que tinc és quan durant els migdies d’estiu havíem de gravar, feia molta calor i havíem de repetir-ho tot moltes vegades”.
També vam poder parlar amb l’Albert Bosch, qui fa el paper de Roger, el germà gran de la família. Ens explicà algunes anècdotes del rodatge i com ell havia arribat fins allí: “Bé, jo no em vaig apuntar al càsting en un principi” va començar explicant-nos,”sinó que jo tornava de treballar i un del poble em va venir a explicar que havien començat el càsting i que buscaven gent i va ser llavors que vaig acceptar anar-hi. Vam anar a les piscines del poble i vam fer el càsting i després d’allí vam anar seguint. Perquè m’ho van dir que, si no, no m’hagués presentat ni res.”
Finalment, vam poder parlar amb l’Ainet Jounou, que representava l’Iris, la més petita i trapella. Ens va explicar què era el que més li agradava de l’Iris. “El que més m’agrada és que es porta bé amb tothom i que juga molt”, afirmà.
També vam tenir l’oportunitat de parlar amb la mare de l’Ainet, que ens va explicar la importància d’una figura paterna durant el rodatge, sobretot pels més petits. El que més ens va sorprendre fou una anècdota: “Ella insistia a anar a fer el càsting i li vaig dir “Ainet, com és que t’agrada tant això?””. No ens esperàvem la resposta que va fer-li la petita: “És que m’agrada expressar sentiments que no sento.” Una resposta impactant, des del nostre punt de vista; encara més si tenim en compte que la va dir una nena que tot just tenia cinc anys.
A nosaltres la pel·lícula ens va agradar especialment. Tot i ser una pel·lícula diferent de les que estem acostumades a veure i ser molt silenciosa, no se’ns va fer gens feixuga. L’argument ens va resultar molt proper i familiar degut als temes relacionats amb la vida agrària que nosaltres estem acostumades a viure i conèixer de primera mà.
La pel·lícula té un estil molt similar a l’altre gran èxit de Carla Simón, Estiu 1993, i això ens permet veure la naturalitat de Simón a l’hora d’expressar la seva forma de ser i el seu propi estil en tota la producció.
La forma en la qual es plasma la vida en una vila rural pot semblar exagerada en un principi, però a mesura que el film avança es poden veure activitats les quals són habituals en el nostre dia a dia. Comentant la pel·lícula amb altres espectadors, hem pogut veure que tothom associa algun personatge a un padrí, tiet, germà… Aquest fet fa que ens sigui més fàcil sentir que el film és més nostre.
Un altre tret remarcable és el fet que tots o bé la majoria dels actors són amateur cosa que ha sorprès l’audiència perquè a la pantalla sembla que siguin veritables professionals. La capacitat d’adaptació i actitud que han tingut davant les càmeres ha sigut, des del nostre punt de vista, admirable.
Per concloure voldríem animar a tothom a veure la pel·lícula, ja que és de gran qualitat i és impossible no gaudir-ne. Com ja hem dit es mostra a la perfecció la vida al camp i combina moments que són realment humorístics amb altres emocionalment molt intensos. Finalment, voldríem agrair els actors i actrius que foren molt simpàtics i familiars amb nosaltres a l’hora d’atendre’ns.
