Mònica Crespo, Aina Tribó, Shaïma Soussi i Jana Martí
El passat dijous 7 d’abril vam tenir l’oportunitat d’entrevistar a la Dra. Rosa Maria Martí, dermatòloga de l’hospital universitari Arnau de Vilanova i gràcies al seu voluntariat a l’Associació espanyola contra el Càncer de Lleida hem tingut l’oportunitat d’entrevistar-la.
Durant els anys 1975 al 1981 va cursar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona on posteriorment es va especialitzar en dermatologia. Ha treballat en diversos hospitals i des del juny del 2019 és cap de secció del departament de dermatologia de H.U. Arnau de Vilanova.
- Què pot causar l’acne?
La causa fonamental de l’acne és la predisposició constitucional, és a dir, la teva genètica. Sabem que comença a la pubertat, ja que és quan comencem a secretar hormones masculines. Encara que les dones tinguem menys quantitat d’hormones masculines, també en fabriquem.
Les persones que tenen acne fabriquen un tipus de greix amb una composició diferent. Una causa externa és posar-se cremes hidratants que continguin més greix del que necessita.
- Recomanes algun tipus de protector o crema per evitar l’acne?
El que es recomana en general en gent jove és no posar-se cremes hidratants a la cara. I, si és necessari, és recomanable utilitzar cremes per a pell grassa. La gent jove no necessita hidratar-se la cara perquè ja fabrica prou greix.
Si s’ha d’emprar algun tipus de crema hidratant, es recomana que hi digui “Oil free”.
- Què podríem incorporar en la nostra dieta per a millorar la nostra pell?
Per a millorar la pell cal tenir una dieta sana. S’ha de beure aigua i no és bo per la pell un excés d’alcohol. També és recomanable portar una dieta equilibrada, amb poc excés de greix, una quantitat moderada de proteïnes i hidrats de carboni, que contingui fibra i una varietat d’aliments per tenir una aportació de totes les vitamines que necessitem (algunes es troben a la fruita, carn, peix blau…).
- Recomana realitzar sessions de solàrium? És bo per la pell?
No ho recomano, els dermatòlegs som els “enemics” número 1 de la gent que es guanya la vida amb el solàrium. Si fos per nosaltres, els solàriums estarien prohibits. Encara que només sembli que contingui rajos ultraviolats i no deteriori tant la pell com el sol, la radiació ultraviolada, per ella sola fa mal a la pell i l’envelleix. A la llarga, fa que surtin més taques, arrugues, que la pell perdi elasticitat…
Si una persona fa una o dues sessions de solàrium durant la seva vida no li passarà res, però, utilitzar el solàrium d’una forma habitual provoca que la pell es malmeti. Està demostrat que les persones que fan servir més el solàrium tenen més càncer de pell.
- És important utilitzar diferent protector solar pel cos que per la cara?
En relació amb l’FPS (factor de protecció solar), el que habitualment veiem a les cremes que posa un número, sigui 20, 30 o 50. Necessita igual la cara que la resta del cos. Sí que és veritat que la cara sempre la tenim a l’aire lliure i el cos el tenim tapat.
El que no és bo és emprar un protector solar amb excessiu greix per la cara, ja que podria afavorir l’aparició de l’acne. Aquest és l’únic inconvenient, no obstant això, hi ha alguns protectors solars que tenen també una mica d’olor o una mica de maquillatge, això si ho fas servir per al cos, et tenyeix tota la roba, però això ja no és ni bo ni dolent per la pell.
- Quins tipus de càncer de pell hi ha?
Podem trobar el melanoma, que no només està relacionat amb el fet que hi hagi moltes hores d’exposició solar, sinó que està més relacionat amb les cremades solars.
Les cremades solars repetides són una de les causes del càncer de pell sobretot del tipus no melanoma.
I el sol acumulat durant tota la vida doncs estaria més relacionat amb el tipus de càncer de pell de carcinoma, aquest es diu carcinoma escamós, que és el més freqüent aquí a Lleida.
I també ja un altre tipus de carcinoma que és el carcinoma basocel·lular, que té barrejades una mica les dues coses, tant les cremades solars repetides com el sol acumulat.
- Com podem fer per a no arribar a tenir càncer de pell?
Hi ha persones que arriben a tenir càncer de pell per la seva constitució, o inclús de vegades per factors hereditaris molt marcats.
Encara que, per exemple, el càncer de pell de tipus no melanoma normalment no sol ser hereditari. Sobretot persones de pell clara, cabells clars o pèl-rojos i ulls blaus són les que tenen més tendència a tenir càncer de pell.
En canvi, el càncer de pell tipus melanoma també tenen tendència a tenir-ho persones amb moltes pigues, això de forma general.
El sol és l’única causa de càncer de pell que es coneix, segurament hi ha altres perquè hi ha alguns càncers de pell que no tenen res a veure amb l’exposició solar des del punt de vista epidemiològic, es veuen en persones que no s’han exposat al sol i segur que tenen altres causes, però que no estan relacionades amb el sol. Per això, protegir-se del sol és l’única manera d’intentar evitar tenir càncer de pell.
- Com es pot tractar?
Depèn del tipus de càncer de pell, el que s’hauria de fer és una extirpació quirúrgica, i amb això pràcticament queden curats un percentatge altíssim de pacients.
Inclús alguns de molt petits, no necessiten ni tan sols una intervenció quirúrgica, solament cal cremar-ho amb bisturí elèctric o amb nitrogen líquid.
Quan no es poden extirpar quirúrgicament, llavors s’ha de fer un tractament d’oncologia, però és molt excepcional que s’arribi a necessitar.
Un altre tipus de càncer de pell com és el melanoma té tendència a disseminar-se a altres òrgans, com potser el fetge o el pulmó. Si quan vas al dermatòleg, és bastant petit, es pot fer una intervenció quirúrgica. Però si ja són prou profunds per a haver-se pogut escampar pel cos a través dels vasos sanguinis o dels limfàtics, aleshores en aquests casos encara que el tumor de la pell s’hagi extirpat quirúrgicament, s’ha de recórrer a tractaments que donen els oncòlegs, alguns són amb pastilles i d’altres amb injeccions.
- Aquests últims anys s’han detectat molts casos?
L’any de la pandèmia es van visitar molts menys pacients dels habituals. Es van anul·lar la major part de les visites encara que hi havia gent que hi continuava anant. Els metges de capçalera es van centrar a atendre als pacients amb Covid-19 que anaven arribant a l’hospital, això ha passat a totes les especialitats. La qual cosa el primer any de la pandèmia, el 2020 es van diagnosticar menys càncers. Al cap d’un any, el 2021, han tornat a un número igual o major de càncers dels quals hi havia anteriorment.
