/

‘La Plaça del Diamant’ triomfa al Teatre l’Amistat de Mollerussa

El Teatre l’Amistat de Mollerussa acull la representació de l’obra ‘La Plaça del Diamant’

L’obra teatral La plaça del diamant és una adaptació de la novel·la que porta el mateix títol de Mercè Rodoreda. Una obra cabdal de la literatura catalana del Segle XX, i representada sobre els escenaris de la mà de la companyia Mea Culpa Teatre.

La història es basa en l’alternança de les diferents identitats de la protagonista: la Colometa jove i la Colometa gran, també anomenada Sra. Natàlia. És una de tantes cròniques que reflecteixen les experiències de la vida quotidiana que podrien pertànyer a qualsevol noia durant els anys de la Segona República, la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. Però aquesta amb la peculiaritat que està narrada a través del monòleg interior de la protagonista, amb l’objectiu de transmetre i conscienciar sobre les vivències, la misèria, les desventures, les dificultats per poder tirar endavant els seus fills, les pèrdues i les tragèdies viscudes, com enterrar un marit mort a la guerra. És una història costumista i plena de simbolismes.

L’argument de l’obra tracta sobre la vida de la Colometa, una noia joveneta, òrfena de mare i mig abandonada pel seu pare després de les segones núpcies. Es troba sola i sense ajuda en una ciutat tan gran, curiosa, desperta i abarrotada com Barcelona. El començament de l’obra té lloc al barri de Gràcia durant l’inici dels anys trenta. La celebració d’una nit de festa d’envelat, orquestra amb pasdoble i sorteig de cafeteres són el tret de sortida al que serà el principi d’una nova vida. De Natàlia a Colometa. El seu món, ple de maldecaps petits els quals es converteixen en veritables problemes als quals la Colometa haurà de resistir i fer front a causa de  les conseqüències de tot un seguit d’esdeveniments, fins que coneix l’Antoni i començarà un procès d’alliberació del passat i de reconciliació amb el present, recuperant, altre cop, la seva identitat. És a dir, en unes altres paraules, durant l’obra apareix la Colometa que viu en el present, s’enamora, es casa i té fills, que pateix la immersió en un matrimoni absorbent, que somia amb coloms i els destrueix, que en moltes situacions se sent incapaç de tirar endavant els seus fills consumits per la fam… i la Sra. Natàlia, que explica la seva nova vida amb l’Antoni, l’adroguer, amb qui es casa després de quedar-se vídua d’en Quimet. L’obra conclou amb l’esperançador i definitiu retrobament amb la calma i restabliment de la seva identitat.

El vestuari dels personatges efectivament va acord amb el seu paper dins l’obra,  pel que fa a l’edat, la figura, la classe social  i la personalitat. Per exemple la Colometa a l’inici de l’obra porta un vestit propi d’una noia jove amb uns estampats senzills i uns colors alegres, el qual transmet vitalitat. En canvi, la Sra. Natàlia al mig de l’obra quan es troba en plena guerra vesteix amb un vestit apagat, fosc, inclús brut, que reflecteix la situació de misèria per la qual passa i l’ambient desesperançador i trist de les circumstàncies. Al final de l’obra tant ella com els seus fills llueixen vestits més elegants, els quals fan referència al nivell de vida que porten més aviat acomodat i a la situació econòmica estable que gaudeixen gràcies al matrimoni contret entre la Sra. Natàlia i l’Antoni.

En Quimet apareix ficat dins la vestimenta d’un treballador, posteriorment d’un marit galant i finalment dins l’uniforme de soldat. La Senyora Enriqueta, a qui la Colometa explica les seves confidències i tenen una gran amistat, vesteix com una senyora gran característica del temps.

Per últim, l’Antoni duu posat una típica americana de dependent de la botiga del barri. Per tant, podríem considerar que és un senyor de classe mitjana i econòmicament benestant.  El vestuari ajuda a reflectir les intencions del personatge i a ficar-se en la pell d’aquest.

De la mateixa manera que el muntatge de la decoració i l’attrezzo, caracteritzat pels pocs elements en disposició dels personatges en l’escenari i complementat per projeccions i audiovisuals amb moviment ja sigui pel suport de la tela, per les imatges en acció o pel joc i dinàmica de la il·luminació afavoreixen la percepció de l’obra des del punt de vista de l’espectador. A més els elements ubicats a l’escenari també són utilitzats per a les diferents escenografies.

En alguns moments la música és ambiental instrumental, ja sigui per donar forma a l’escena per mitjà de melodies o sorolls de l’entorn. Exceptuant algun moment en què els actors i actrius donen forma a l’obra amb diferents cançons interpretades per ells. Tots aquests elements que componen l’acompanyament mostren amb expressivitat sentiments dels personatges o fragments de l’obra.

Al llarg de l’actuació els actors i actrius mantenen un to de veu adequat per tal  que arribi el missatge a tot el públic, la dicció i l’expressivitat són apropiats en funció de la situació que representen gràcies a la postura, la gesticulació emprades i l’actitud perseverant i constant que es pot percebre segons el sentiment que volen transmetre. Tant com el mateix actor entre el seu personatge com envers els altres actors i personatges. Ja que el conjunt s’ha de mostrar molt equilibrat a l’hora de dialogar, i sobretot molt coordinat per tal d’assolir el conjunt d’interpretació.

A causa del fet que simbolisme és un recurs literari molt comú en les obres de Mercè Rodoreda, especialment en la seva obra narrativa, el llenguatge emprat és simbòlic, pot ser interpretat sense gaires dificultats i se’n fa ús per expressar els constants pensaments interiors dels personatges; Rodoreda aconsegueix transformar al lector en un confident involuntari que viu l’angoixa i agonia dels personatges amb només la paraula, els símbols i les imatges.

El maquillatge del personatge més característic és el de la Colometa el qual la dota de lluminositat i alegria en els temps més pròspers que a diferència dels moments més obscurs i dificultosos mostra un aspecte pàl·lid el qual li atorga buidor i tristesa en el seu interior.

És un espectacle dirigit a tot tipus d’espectadors. Tot i que en aquesta ocasió en concret l’obra va dirigida a l’alumnat que cursa 2n de Batxillerat. Cal destacar que és una obra que ha obtingut gran èxit entre els joves, ja que podríem considerar que és una obra promoguda i treballada des dels instituts els quals imparteixen Batxillerat. La majoria d’espectadors van mostrar interès i entusiasme. Van prestar atenció i a la vegada van mantenir una actitud respectuosa davant la representació dels fets i situacions que estaven presenciant en l’obra.

Recull d’opinions de l’obra ‘La Plaça del Diamant’

“Hi ha força alumnes amb ganes de llegir ara la novel·la! Sou uns bons servidors de la literatura catalana contemporània!” (Eduard Juanmartí. INS Manuel Cabanyes de Vilanova i la Geltrú.)

“Només 3 actors, una posada en escena senzilla, amb uns efectes audiovisuals impactants i sobretot la destresa en seleccionar els punts clau de la història.” (Maria Àngels Sans. Torre Vicens Lleida)

“Els actors fan que t’enganxis a la trama i transformen el públic en un membre més del repartiment. Tots vam gaudir molt de l’espectacle que, sense fer-nos moure de les cadires, va aconseguir transportar-nos a la Barcelona del segle passat.” (Carme Teixidó. 2n Batxillerat INS Seròs)

En definitiva la valoració global de l’espectacle és òptim i excel·lent. Personalment estic d’acord amb les opinions esmentades anteriorment. La proposta es original, impactant i conté tots els ingredients necessaris per copsar realment l’essència de la novel·la.

Judit Balagué Brufau

2n de Batxillerat

Redactor junior

close