L'alumna Judit Balagué recull el premi acompanyada de la tutora, Mar Ribes

L’alumna Judit Balagué guardonada a la Universitat de Vic

Redacció

A l’institut estem molt contents pel premi que l’alumna de 2n de batxillerat Judit Balagué ha rebut pel seu Treball de recerca al concurs convocat per la Universitat de Vic. Des d’aquí volem felicitar-la públicament així com agrair la seva tutora, la professora Mar Ribes, l’acompanyament que li ha fet.

La mateixa Judit ens explica en què ha consistit el seu treball:

“El tema d’aquest treball de recerca és la utilització dels xips microfluídics per a futurs avenços en la investigació de la cura de la malaltia anomenada Esclerosi Lateral Amiotròfica coneguda per les seves sigles com ELA. Una malaltia neuromuscular degenerativa, actualment incurable i mortal.

L’objectiu d’aquest treball de recerca és donar resposta a les dues preguntes d’investigació plantejades. La primera, de caràcter teòric, és: poden els xips microfluídics modelar la malaltia de l’esclerosi lateral amiotròfica? La segona, de caràcter pràctic, és: quin hidrogel resulta més apropiat per fixar-hi cèl·lules musculars esquelètiques per tal d’ elaborar un model in vitro de la malaltia de l’esclerosi lateral amiotròfica en  un xip microfluídic? Un altre objectiu és donar visibilitat a la part més humana d’aquesta malaltia.

Les motivacions personals que m’han empès a dur a terme aquesta investigació han estat diverses. En primer lloc la meva participació al programa Bojos per la Ciència amb el grup de Bioenginyeria m’ha permès obrir nous horitzons i m’ha aportat la coneixença d’innovadors avenços en el camp de la ciència, els quals m’han despertat “curiositat científica” i moltes ganes d’aprendre. Particularment també em van proporcionar el contacte amb els investigadors i investigadores del grup de Biosensors for biengineering de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) que actualment porten a terme diversos estudis i experiments molt interessants i prometedors en el camp dels xips microfluídics aplicats al teixit neuromuscular amb l’objectiu d’estudiar les malalties que l’afecten. En segon lloc el que m’ha impulsat a escollir en concret la malaltia de l’ELA, ha estat la seva rellevància, no sols a nivell científic, sinó també a nivell social. Així com també la repercussió que ha tingut aquesta malaltia en el meu entorn. Malauradament, l’ELA està catalogada com una malaltia minoritària. Això fa que no s’inverteixin els diners ni el temps suficients per al seu estudi. No obstant, aquesta consideració és qüestionable, ja que la poca prevalença dels pacients d’ELA fa que no hi hagi un registre precís del número de casos afectats per la malaltia. Cada dia a Espanya es moren tres pacients i se’n diagnostiquen tres més.

A nivell científic penso que és una manera d’aportar el meu granet de sorra en la investigació d’aquesta malaltia devastadora, mortal i actualment incurable. Tampoc hi ha cap sistema terapèutic que ajudi a aturar la seva progressió, ni tan sols entenem al 100% el seu complex mecanisme patològic.

A nivell social també considero que és interessant. Per això he dedicat i guardat un raconet en aquest treball per a donar veu a la malaltia i fer en gran part, divulgació a través d’un audiovisual.”

Redactor junior

close