L’Institut La Serra visita Barcelona

Els alumnes de 2n d’ESO viatgen a la Barcelona Medieval

Txènia Lloret, Aroa Dalmau i Neus Mestres

El dia 15 de desembre els alumnes de 2n d’ESO vam anar d’excursió a Barcelona per a fer diferents activitats. Durant el matí, vam visitar el Museu de la música i el Museu del disseny. El recorregut va comptar amb quatre edificis que havien de destacar per la seva importància i la seva infraestructura: la Torre Glòries (més coneguda com la torre Agbar), el Museu del disseny, el mercat dels Encants o de Bellcaire i el Teatre Nacional de Catalunya. A la tarda va haver-hi dues activitats per conèixer la Barcelona medieval. Els alumnes vam visitar la Basílica de Santa Maria del Mar i els carrers que l’envolten, carrer que encara porten el nom dels gremis d’artesans que hi treballaven. La segona activitat va consistir en un recorregut pel Call jueu, seguint els passos dels personatges del llibre de Núria Pradas “La filla de l’argenter”, una història que ens va ajudar a fer un viatge en el temps set segles enrere i posar-nos en la pell dels que vivien en aquells carrers.

Museu de la Música i Museu del Disseny

En primer lloc, vam anar al Museu de la música, en el qual vam veure diversos instruments exposats en diverses sales. Totes les cultures del món van fabricar instruments i molts d’ells tenien una forma curiosa que no s’havia vist abans. Però la visita es va centrar en la història dels instruments. Fa molts segles els humans construïen els seus propis instruments i gaudien de la música mentre feien grans avenços que els permetien millorar tots els instruments. Però tots aquests avenços van parar quan els conflictes van fer impossible l’evolució d’aquests. Tots els avenços van tornar a començar al Renaixement, on es van utilitzar tots els coneixements anteriors per a tornar a crear altres instruments.

El tema que més vam tractar va ser el de l’enregistrament dels sons i la seva evolució. Primer vam parlar de la pianola, un instrument molt semblant a un piano, però tenia un mecanisme que permetia col·locar uns rotlles amb una partitura inscrita utilitzant un sistema semblant al codi binari. Quan els col·locaves en el mecanisme, aquella cançó es tocava automàticament en la pianola. Així podem dir que la pianola tenia dues utilitats: podia fer de piano o podia interpretar música sense necessitat de tocar-la.

Seguint amb l’enregistrament de sons, vam veure el fonògraf, creat per Thomas Alva Edison. Consistia d’un aparell que reproduïa els sons que estaven gravats en cilindres de fonògraf, petits cilindres recoberts de cera per l’exterior, que permetia que es gravessin els sons sobre aquesta. Vam fer un salt temporal i ens vam transportar als sons que viatgen per l’electricitat. Un dels exemples més clar i un dels primers és el Theremin, un instrument que consisteix en dues antenes, una horitzontal i una vertical, que controlen el volum i el to, respectivament. Quan es toca no cal fer contacte directe amb l’instrument, sinó que només cal apropar les mans a les antenes, que creen un camp electromagnètic i distingeixen la distància. Es va començar a utilitzar sobretot a les pel·lícules de ciència-ficció pel seu so peculiar. Amb aquests instruments va acabar la nostra visita al museu de la música i va començar la visita al museu del disseny.

Al museu del disseny vam gaudir de l’exposició d’objectes comuns, històries locals i debats generals. L’exposició comptava amb diversos mobles i objectes d’ús quotidià des del 1930 fins a l’actualitat. Explicava com el disseny es va estancar a la guerra civil, quan es van parar de fer disseny perquè la guerra no deixava que es creessin. Però, quan va acabar, tot va tornar a cobrar vida i es van començar a dissenyar mobles de tota mena d’ús. L’exposició acabava en un recorregut per invencions actuals, la majoria pensades per a reciclar i ajudar en el medi ambient, com taules fetes de senyals de trànsit.

Després vam traslladar-nos a la col·lecció d’artesania i modernisme. En aquesta col·lecció hi havia infinitat d’objectes valuosos i costosos que pertanyien a gent molt variada. Eren de l’edat mitjana i molt els havien donat o els havien comprat per exposar-los. La col·lecció d’artesania comptava amb una exposició de modernisme al costat, amb la que es podien comparar els dissenys. La majoria de les obres eren d’Antoni Gaudí, però n’hi havia d’altres artistes com Joan Miró o Pablo Picasso.

L’última col·lecció va ser la col·lecció de Moda dels segles XX i XXI. El recorregut començava al segle XX, on la roba de l’època era molt més tapada que l’actual. Consistia majoritàriament en vestits llargs i voluminosos i molts confeccionats amb teles de colors foscos. Els vestits d’home són molt elaborats i a primer cop d’ull tenen moltes peces, però en la col·lecció destaquen més els vestits de dona. A mesura que el recorregut avança la roba es feia més moderna i es començava a mostrar més pell, fins a arribar a la roba moderna que s’utilitza avui en dia, pels carrers o en passarel·les de moda. I amb aquesta col·lecció vam acabar la nostra visita al museu del disseny.

Ruta pel barri Gòtic i el Call jueu

Durant la tarda els alumnes de 2n vam fer dues activitats pel barri gòtic i el call jueu de Barcelona.

Per començar explicarem l’activitat de socials. Després de dinar, des del Mare Magnum, vam anar caminant fins al barri gòtic i allà vam formar grups de quatre persones. El professor ens va lliurar un dossier amb diferents activitats sobre la zona i ens va explicar de què tractava. Vam tenir una estona per anar pels carrers i fer-nos fotos en llocs que ens demanaven tal com deia el dossier. També vam completar textos i escriure’n. Finalment, ens vam fer una foto tots junts a l’església de Santa Maria del Mar.

Tot seguit el Josep Camps, el professor de català que portava l’activitat següent, ens portà al call jueu a ensenyar-nos diferents llocs importants sobre la novel·la que treballàvem a classe, La Filla de l’Argenter. Ens ensenyà l’entrada est i oest al call, la seva única plaça, la sinagoga, on era la casa de l’argenter… Mentre ens ensenyava els diferents punts, llegíem els fragments corresponents al lloc on érem. Vam passejar pels carrers estrets mentre ens explicava curiositats d’ells. Quan vam sortir del call, ens vam dirigir al palau del baró Dusai, el dolent de la novel·la, i també la plaça Sant Jaume.

Finalment, vam ajuntar-nos tots els grups i anàrem a l’autocar per tornar a l’institut. Creiem que va ser una excursió interessant i vam aprendre moltes coses.

Redactors Juniors

, ,
close