Marc Solsona: “Hem d’explicar les coses com son i només ens guanyarem el respecte en funció del que nosaltres fem”

Els redactors i redactores del Serranova Report entrevisten a l’alcalde de Mollerussa

Fet per: Daniel Culebras, Jana Ibáñez, Arnau Balcells i Alba Ruiz

El passat 2 d’abril de 2022,  quatre representants de la redacció del Serranova Report van poder entrevistar a l’alcalde de Mollerussa, l’excel·lentíssim Marc Solsona Aixalà.

• Marc Solsona, sabem que has estudiat Geografia i història. Per què vas decidir estudiar aquesta carrera? T’ha estat útil en algun moment de la teva trajectòria com a polític?

Sí, jo vaig començar a estudiar Història, però jo mai he acabat la carrera, em queden dos cursos. Vaig començar a treballar i estudiar a la vegada i al final la vida m’ha portat a treballar i estudiar d’altres coses, temes de comerç i temes derivats de la vida. De què m’ha servit estudiar història? Bé, és la carrera que volia estudiar i qualsevol carrera que sigui volguda, serveix, perquè t’interessa. Aquesta carrera, encaixava molt bé amb la meva manera de fer i de pensar i crec que  aquest interès que em desperta la història també m’ha servit una mica durant la vida per tenir una mica de context general en l’àmbit polític i en l’àmbit personal.

• Has viscut sempre a Mollerussa?

Sí, jo he viscut sempre a Mollerussa. Hi he nascut, hi he crescut, hi he estudiat, m’hi he casat, hi he tingut fills, tota la meva vida està a Mollerussa. Sí que és veritat que he tingut etapes en què he estat a Madrid, al Congrés, altres a Barcelona, però pel que fa a llocs on he viscut, sempre a Mollerussa.

• Quina va ser la teva motivació per presentar-te a l’alcaldia?

Bé, a l’alcaldia o a l’ajuntament? Perquè són dues coses molt diferents.

Quan jo estava a l’institut, em vaig presentar un dia al consell escolar, també estava representant el consell parroquial, estava de monitor de colònies i tenia una vida social àmplia, un fet superimportant a Mollerussa. Llavors, l’alcalde d’aquí, que en aquell moment era el Josep Grau, suposo que com qualsevol alcalde, buscava perfils per estar a l’ajuntament, un perfil jove, un perfil femení, un perfil més empresarial… i bé va pensar que jo tenia un perfil jove i que podia fer dinàmiques i polítiques de joventut a l’ajuntament i va ser llavors, amb dinou anys, quan vaig començar en la política.

Aquell any no vaig sortir elegit a l’ajuntament i no va ser fins al cap de quatre anys, el 1999, que vaig ser-hi regidor. Quan era regidor, aquí governava un govern socialista i, un dia, fruit de no tenir majories absolutes, l’alcaldessa necessitava uns crèdits i va dir que si no li aprovaven, ella plegaria. I llavors, en aquell moment jo era el cap de l’oposició, em vaig posar d’acord amb la gent d’esquerra republicana d’aquell moment i vam assumir l’alcaldia, el desembre del 2010.

Personalment, ja sabia que algun dia o altre acabaria sent alcalde, perquè és el que em motivava, el que m’agradava, és el que jo em veia preparat per fer i els anys m’han ensenyat que quan un fa les coses perquè vol, en el lloc adequat i el moment oportú, i, sobretot, treballant molt, pot aconseguir qualsevol cosa.

• El fet de ser alcalde ha canviat molt la teva vida? És a dir, continues fent el que feies abans de ser alcalde?

Jo soc jove, tinc quaranta-cinc anys i fa dotze anys que faig d’alcalde. He tingut una relació amb l’ajuntament des dels vint anys, de manera directa o indirecta. M’ha canviat molt ser alcalde? Sí, però com canvia qualsevol feina. És a dir, l’alcaldia no és diferent de qualsevol altra feina que pugui tenir qualsevol altra persona. Per tant, això s’ha de normalitzar. El que passa és que l’alcalde té un principi d’autoritat, de decisió o de codecisió que influeixen en el dia a dia dels ciutadans. A mi, personalment, com que faig el que m’agrada i penso que tinc una bona actitud davant de la gent, no em suposa cap problema. Ara bé, és una feina que implica dedicar-hi molt temps perquè vol dir que de dilluns a diumenge, matins, tardes i nits has d’estar disponible, ja que requereix molta tasca de representació, és tasca que s’ha de fer. Clar, això fa que no tinguis les hores que voldries dedicar a allò que t’agrada. Jo, ara que tinc els meus fills que tenen quinze anys i dotze anys, és quan noto que em comença a faltar temps per dedicar-me més a la família. Quan tens els nens petits et vas organitzant, però ara ja tens unes obligacions i exigències familiars que dificulten que et puguis dedicar al 100% a l’ajuntament de Mollerussa.

• Hi ha algun moment com a polític que l’hagis viscut amb angoixa o malament?

No, malament no. Encara que amb angoixa sí. Jo l’1 d’octubre vaig patir molt com a alcalde. Estant-hi des de primera hora del matí, quan estavem organitzant i movilitzant tota  l’operativa que hi havia darrera l’1 d’octubre i, lògicament, jo com a alcalde i com a ciutadà d’aquest país vaig voler anar a votar i quan hi vaig anar veient totes les càrregues i desallotjaments arreu del país i vaig veure les escoles de Mollerussa plenes de gent que s’havia quedat a dormir, doncs vaig pensar “aquí, si en passa alguna, serà complicat”. També  recordo que quan estàvem fent els recomptes i s’havien acabat les votacions  em vaig desmuntar una mica físicament i emocionalment perquè després de tot el dia de tensió, sabent que havien vingut a votar més 4000 persones i sabent que a les 9 del matí teniem furgonetes dels mossos davant dels centres de votació preparats per intentar protegir-nos si venien els “altres mossos”, les policies espanyoles per trencar el cordó; em va provocar un estat de tensió brutal.

Però apart d’aquests moments de tensió intensa també a vegades he pensat que ser un polític no és només utilitzar les lleis per treballar o intentar fer bones accions, sinó que ser polític també vol dir tenir idees per canviar el món. Ja que en un moment d’esceptisisme brutal s’ha demostrat que la política pot arreglar el món. I com es transmet la política? Votant. Després les coses no han anat com volíem que anessin i hem tornat a un procés més regressiu. Torna a haver-hi decepció, estancament, pero al final de tot ho haurem de recuperar. I la forma de recuperar tot això és amb política i democràcia. Per això s’ha de defensar totes les manifestacions en les quals puguem acabar votant.

Així mateix, el moment més emocionant de la meva carrera va ser quan vaig votar al Parlament de Catalunya la declaració d’independència. I òbviament votar per una declaració d’independència per un independista a la seva seu, al Parlament, és un moment històric. És a dir, que us estic explicant que he pogut viure circumstancies historiques en un lloc privilegiat i tot no ha anat com volíem, però ha sigut un bon aprenentatge.

• De què treballaries si no fossis alcalde?

Quan no era alcalde, era un gestor de temes econòmics, de seguiment empresarial, aquí, en una empresa de Mollerussa.

Quan no sigui alcalde treballaré segur. No viuré del record i treballaré d’alguna cosa en la qual segurament jo m’autogestioni, és a dir, quan una persona està governant moltes persones, durant molt temps, en una organització com l’ajuntament li és molt difícil anar a treballar en segons quin tipus de format de treball depenent de tercers o altres persones i tinc clar que he d’aprofitar els meus coneixements a nivell del que seria el món local o la gestió que m’ajudaria a guanyar-me la vida millor.

• Ser alcalde i formar part de la política ha sigut un dels teus somnis des de petit? Si no és així, quin ho era?

Jo soc poc mitòman i sempre m’he anat construint a mi mateix, però sí, l’implicació amb Mollerussa i les ganes de ser alcalde m’hi han portat. Quan ets petit sempre et fan la pregunta de què vols ser de gran, jo quan estava a la Salle deia que volia ser arquitecte i volia fer una carrera tècnica, però vaig acabar fent-ne una de lletres i ara quan he hagut de fer política m’he format més amb temes de números que no pas amb el que pensava que era la meva motivació que eren temes de lletres. Considero que tinc una capacitat d’adaptarme bastant important, jo mai tenia un objectiu final.

• Ha canviat el teu sou des que vas començar a ser alcalde?

Quan vaig començar a ser alcalde, l’alcaldessa anterior tenia un sou de 3500 € al mes. Quan vaig entrar jo, hi havia situacions complicades a escala econòmica, i llavors vam negociar una rebaixa i vaig rebaixar un 30% o una mica més el meu sou en aquest sentit, però jo, sis mesos després, vaig ser diputat a Madrid, per tant, una vegada ets diputat no pots cobrar de dos llocs i, llavors, per ajudar l’ajuntament sempre he agafat els sous que no fossin d’aquí. Mentre he sigut diputat he cobrat com a diputat a Madrid i cobrava 0 de l’ajuntament, i quan dic 0 em refereixo al fet que no he cobrat res: ni un quilometratge, ni una dieta, ni una comissió per assistir a un ple… I tot això es pot cobrar. Així que sempre he fet cost 0 a l’ajuntament quan he tingut altres responsabilitats, i ara, que torno a ser formalment alcalde, soc l’alcalde de la capital de comarca amb menys retribució, perquè per exemple l’alcalde de Balaguer cobra 54.000 € l’any, l’alcalde de Tàrrega 49.000 € l’any, l’alcalde de Cervera 46.000 € l’any i l’alcalde de Mollerussa només cobra 37.000 €.

• L’any vinent tornarà a haver-hi eleccions. Tornaràs a presentar-t’hi? Per què?

No te la puc respondre aquesta pregunta. Jo treballo cada dia per tornar-m’hi a presentar i fer-ho el millor possible per Mollerussa, però estem parlant del maig del 2023 i, per tant, poden passar moltes coses. El que m’ha ensenyat la política és que no has de donar res per fet i no pots preveure les coses, per molt que et preparis una cita no té perquè anar bé, al revés, de vegades com més te la prepares pitjor va.

No acostumo a avançar mai decisions personals perquè l’important no és que el Marc continuï fent d’alcalde sinó que Mollerussa tiri bé.

• Des del teu punt de vista, en què es pot millorar la política en general?

La política té el repte de recuperar la confiança i represtigiar la política. Penso que a nivell de Catalunya en un moment de crisi econòmica brutal, de desafecció absoluta, de multicorrupció i d’identificació dels polítics com una cosa tóxica, vam tenir una oportunitat brutal, que va ser a través del procés, de recuperar aquesta confiança en la política i entendre que la política era necessària i que no només és formada per tota una colla de vividors. Això era un tema que no era gens fàcil i penso que es va aconseguir.

Ara hem de començar a tractar la gent com adulta, hem d’explicar les coses com son i només ens guanyarem el respecte en funció del que nosaltres fem. Si hi estàs en contra, o no hi estàs d’acord, amb la classe política, la meva funció com a polític és saber que no podré fer-te canviar d’opinió, perquè és la teva pròpia.

A la política permetem que qualsevol hi pugui accedir o pugui exercir-la. Per tant, com recuperem la confiança? Construint lideratges, nous referents que et permetin generar confiança i, que no només a vegades sigui un espectacle, un circ o un aparador, això realment ha de tindre el prestigi i la seriositat que requereix, perquè transforma i canvia vides. Jo hi contribueixo intentant ser honest, ser professional i intentant fer la meva feina el millor possible, ja que davant de tot aquest entorn tant complex al menys hi pugui haver algú que digui que l’alcalde de Mollerussa ha estat a tal lloc o ha fet tal cosa i això penso que també és important de poder-ho fer.

• Per començar amb el bloc d’actualitat, què n’opines dels atacs que ha rebut la nostra llengua en aquests últims anys? Específicament de la sentència del tribunal suprem de justícia de Catalunya.

Opino que la llengua és un element troncal de la nostra identitat i de la nostra cultura, som catalans perquè tenim, entre altres coses, una llengua pròpia que ens diferencia i que hem de treballar. Què ha passat? Jo penso que hem viscut durant molts anys en el nostre model d’èxit de la immersió lingüística i del català a l’escola i d’intentar que sigui una llengua d’acollida i d’intentar tot el que s’ha fet. Diguem que hem vist que potser no era un model de tant d’èxit i pot ser les coses no eren tal com ens estaven dient molta gent.

Aquí hi ha hagut un problema.Durant el procés per intentar aconseguir la iindependència de Catalunya, s’ha utilitzat el català com un element de confrontació, quan el català en cap cas, independentment del que un pensi, pot ser un element de confrontació. El català és un element de cohesió, és un element d’entesa. Quan des de l’espanyolisme al Parlament de Catalunya es parla el castellà, perquè parlant en castellà es creu que representen una part de Catalunya, però aquesta part de Catalunya segurament també parla i pensa en català, però usen el parlar en castellà com una manera de confrontar-se en l’àmbit identitari. Utilitzen la llengua, ja l’han situat, l’han posat en un lloc en el qual no s’havia d’haver posat mai.

La llengua és de tots, i aquesta és la idea de la qual va sortir el gran pacte de la llei catalana d’educació i també de la llei d’educació lingüística, que venia amb aquests principis. Tu, vinguis d’on vinguis, estudiïs on estudiïs, siguis d’on siguis, et relaciones amb qui et relacionis, la nostra llengua d’aprenentatge és el català. Aquesta Catalunya diversa, integradora, que permet acollir tothom, perquè també hem de trobar els encaixos perquè tothom pugui fer aquesta primera entrada en català. S’ha polititzat i s’ha judicialitzat la llengua i això ha acabat provocant que es faci una política molt de claveguera. Per tant, tu passes d’una acció social de la llengua de cohesió, d’una llengua que ningú es qüestiona què és el que ha de ser, a transformar-la en un instrument, en una arma política i de factor judicialitzat, i, per tant, amb mans de tercers, no en mans del poder. Què en penso? Que si la justícia entra a les aules tenim un problema enorme independentment del que dictamini. Tenim un problema enorme i, ara, sortir d’aquest ensopec judicial, polític o mediàtic a qui perjudica és a la llengua i a qui beneficia és a aquells en els que han estat assenyalant la llengua com un element de ruptura i no de cohesió, i per tant jo estic molt enfadat amb el que ha passat amb el tema de la llengua, molt enfadat amb la nostra classe… per no haver arribat a uns mínims acords de consens per poder tirar endavant un projecte que permeti defensar, protegir el català com a llengua vehicular. Hi ha una llengua minoritzada que està en perill, que o la defensem nosaltres a totes o tindrem problemes perquè ens en tenen massa ganes. Veurem com acaba tot plegat. Que el jutge entri a les aules és inacceptable, però que després no siguem capaços ni d’articular un front comú de defensa és encara més inacceptable perquè al final en una, en la primera acció la llengua ens surt perjudicada i en la segona opció també. Aquí tenim molta feina a fer..

• Durant l’última dècada l’oci nocturn de Mollerussa ha caigut en picat. Et plantejaries com a objectiu reviure aquest sector de la ciutat? Com ho faries?

Si, però tant de bo fos només l’última dècada, ja fa una mica més d’una dècada que ha canviat el model d’oc. Sii el model d’oci que hi havia fos un model que generés ingressos i que la gent veiés com una oportunitat per invertir, per guanyar-se la vida, hi hauria locals d’oci. Si no n’hi ha és perquè el negoci de l’oci no és negoci, i ja està. És un joc de paraules, però és així, per tant, han canviat els models.Nosaltres quan sortíem teníem uns hàbits de sortir en uns horaris. Ara ha canviat el model d’oci. És un model en el qual sigui per preus sigui pel que sigui doncs ja no és el que era. A part que ha pujat tot molt i que val tot molts diners, i hi ha molta cultura de reunió de colles en altres formats. Hi ha formats més de “botellon”. És un altre concepte.

Que fem nosaltres? L’ajuntament no pot fer pubs. Jo puc arreglar carrers, puc tallar la gespa, però jo no puc fer pubs. No forma part de les competències municipals. Jo el que puc fer és que si algú vol obrir pubs, facilitar-li que ho pugui fer, si algú ho vol emprendre, que li sigui fàcil, però hauria de ser una iniciativa d’una empresa privada. A tot l’eix que hi havia de pubs en el seu moment, no és que els negocis estiguin tancats, és que els edificis on eren estan enderrocats. Tot l’eix que havia sigut nocturn a Mollerussa, que estava a la vora de la via del tren, està enderrocat, ja no hi ha ni els immobles. No és que hi hagi pubs buits, és que hi ha no hi ha els edificis, no existeixen. S’ha de generar un nou espai d’oci o un nou eix d’oci, perquè recuperar el que hi havia és impossible.

Què diem nosaltres? Es van carregar l’oci de Mollerussa perquè vam ser l’epicentre de l’oci durant molt temps i això no agradava a altres ciutats i altres estaments. I vam ser també la ciutat d’Espanya amb més controls d’alcoholèmia per cap de setmana. O sigui, qui es va carregar l’oci també, entre altres coses, va ser les enveges d’altres. Ens van assenyalar com una ciutat que no podia continuar així. Aquest fet va coincidir amb una desgràcia que va passar al Big Ben, que és de Golmés, però que també formava part de la ruta de Mollerussa.

Bé, van passar moltes coses que van fer baixar l’afluència a Mollerussa i la gent canvia. Si tu sempre vas a un lloc, l’endemà vas a un altre i també estàs bé, coneixes altra gent doncs vas canviant. Els hàbits de la gent canvien i més si ets adolescent.

Així mateix, nosaltres hem d’intentar garantir que hi hagi activitat d’oci. No llocs d’oci, sinó activitats d’oci. A Mollerussa hi ha moltes instal·lacions on dur-les a terme. Jo, per exemple, vaig proposar que almenys, una vegada al mes, al pavelló firal de mollerussa, pogues acollir festes, macrofestes, festes temàtiques, concerts, … és a dir, generar activitats en uns espais municipals. Vaig fer una proposta per una vegada al mes al pavelló firal de Mollerussa acollir festes, macrofestes, festes temàtiques, concerts, el que sigui, és a dir, generar activitats en uns espais municipals. La idea és que puguis anar a Biloba però que sàpiguis  que un dia al mes almenys a Mollerussa fem això i també podràs anar-hi perquè a més, així, no cal utilitzar transport. S’ha de dir de que la millor campanya de prevenció d’accidents és tenint una oferta d’activitats el teu municipi, ja que aquí no cal emprar vehicles. Però per dur a terme això, hi ha una sèrie de requisits molt complicats i una normativa hipercomplicada darrere, per això és molt difícil muntar qualsevol esdeveniment d’aquest tipus. Tot i així, és un dels reptes que tenim i espero que aquest any hi hagi moltes més activitats així.

• Creus que les instal·lacions esportives municipals són suficients?

Crec que són excel·lents: tenim pavellons municipals, camps de futbol, l’hípica i el seu circuit, el circuit d’autocròs que va acollir un campionat d’Espanya. Un club d’hoquei molt bo, un de tenis taula a la categoria més alta. Així mateix, hem fet un pavelló en una escola, on no era necessari, per poder donar encara més sortida a l’activitat esportiva a Mollerussa. També tenim les instal·lacions dotades amb unes càmeres d’intel·ligència artificial per poder veure els partits amb una plataforma com si fos el Netflix de l’esport Català. És a dir, nosaltres tenim unes instal·lacions magnífiques i tenim uns clubs també meravellosos, que tots volen pujar, que tots cada vegada són més grans i, per tant, per molt que tinguem unes bones instal·lacions, moltes i diverses, per acollir qualsevol classe d’esport ens falten més instal·lacions. Lògicament, en conseqüència, és evident que si féssim un altre pavelló, seria un altre pavelló que tindríem ocupadíssim.

Nosaltres, el que tenim ara al programa és intentar convertir el frontó del camp de futbol, cobrir-lo i generar un espai de tancament perquè, molta activitat social es fa en pavellons, per tant, treu hores de pràctica esportiva. D’aquesta manera generaríem un espai al frontó per dur a terme aquesta activitat social i al mateix temps es podria practicar esport. Per cert, quan es va fer aquest frontó es  va fer mal orientat i només s’hi pot jugar a la nit perquè, durant el dia, et ve el sol de cara, per això, és una instal·lació que necessita millorar.

• Creus que la població de Mollerussa gaudeix de les activitats esportives que es realitzen?

Si sí, Mollerussa és molt esportiva, tant de participació, com d’hàbits saludables i de pràctica esportiva, ja que tenim clubs on hi ha moltíssima gent, amb moltes fitxes federades a tots nivells i tenim esports com el futbol, el bàsquet, o d’altres que hi va molta gent a veure els partits i quan venen d’altres clubs es queden sorpresos. És important que, per part de l’ajuntament, a més de cedir tota la instal·lació esportiva, nosaltres, els regidors i jo,, assistim a moltes activitats esportives ordinàries. Una cosa és la mitja marató, però també ens pots trobar un dia a la tarda veient el bàsquet o asseguts a la grada del camp de futbol. Això genera també aquesta connexió que tenim amb les diferents entitats.

• Ara, et farem unes preguntes ràpides. Quin és el teu color preferit?

El blau.

• Quin és el teu número preferit?

El set.

• Dolç o Salat?

Salat.

• Mar o Muntanya

Plana.

• Últim llibre que has llegit.

Si no ho fas tu, ho faré jo d’Àngels Fitó, premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa.

• Quin és el teu signe del Zodíac?

Aries.

• Dormir o menjar?

Menjar.

• Un lloc que t’agradaria visitar, però que encara no hi has anat.

Los Ángeles o Nova York.

• A què tens por?

Sóc poc poruc jo; a la salut, sí, a la salut.

• Animal preferit o que t’inspiri a ser alguna cosa.

Sóc poc d’animals, no en tinc cap. Llavors triaria el gos, com a animal, però no perquè m’inspiri res en especial..

• Última cançó que has escoltat.

“Diga-li”, de Fauna.

• Sèrie preferida?

Doncs la millor sèrie que he vist és El ala oeste de la Casa Blanca, que és una sèrie de política. Així mateix, també he vist House of Cards.

• Última pel·lícula que has vist al cinema.

Uncharted.

• Tens mascotes?

No, sóc molt poc mitòman.